
De matinada han trucat,
són al replà de l’escala;
la mare quant surt a obrir
porta la bata posada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
El seu fill que no és aquí
n’és adormit a la cambra.
Que li volen al meu fill?
El fill mig és desvetllava.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
La mare ben poc en sap
de totes les esperances
del seu fill estudiant
que ben compromès n’estava.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
Dies fa que parla poc
i cada nit s’agitava.
Li venia un tremolor
tement un truc a trenc d’alba.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
Encara no ben despert
ja sent viva la trucada
i es llença pel finestral,
a l’asfalt d’una volada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
Els que truquen resten muts
menys un d’ells, potser el que mana,
s’inclina pel finestral,
darrera xiscla la mare.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
De matinada han trucat,
una hora la llei assenyala,
ara l’estudiant és mort
és mort d’un truc a trenc d’alba.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
¿Esta gente qué querrá?
Llamaron de madrugada.
Toda la casa está en calma.
La madre les sale a abrir
arrebujada en la bata.
¿Esta gente qué querrá
que llaman de madrugada?
Preguntaron por el hijo.
El hijo duerme en la cama
y al oir las fuertes voces
de golpe se despertaba.
¿Esta gente qué querrá
que llaman de madrugada?
Lleva días sin hablar,
por las noches se inquietaba
esperando con temor
que una mañana llamaran.
¿Esta gente qué querrá
que llaman de madrugada?
La madre nunca ha sabido
por lo que el hijo luchaba
y que en la Universidad
su compromiso afirmaba.
¿Esta gente qué querrá
que llaman de madrugada?
No sabe cómo escapar,
el miedo le torturaba,
después de abrirse la puerta
él caerá por la ventana.
¿Esta gente qué querrá
que llaman de madrugada?
Hay momentos de tensión
nadie dice una palabra,
la madre que entra después
grita y llora desgarrada.
¿Esta gente qué querrá
que llaman de madrugada?
Llamaron de madrugada.
La ley una hora señala.
Muerto el estudiante está.
Fue un golpe al filo del alba.
¿Esta gente qué querrá
que llaman de madrugada?
són al replà de l’escala;
la mare quant surt a obrir
porta la bata posada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
El seu fill que no és aquí
n’és adormit a la cambra.
Que li volen al meu fill?
El fill mig és desvetllava.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
La mare ben poc en sap
de totes les esperances
del seu fill estudiant
que ben compromès n’estava.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
Dies fa que parla poc
i cada nit s’agitava.
Li venia un tremolor
tement un truc a trenc d’alba.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
Encara no ben despert
ja sent viva la trucada
i es llença pel finestral,
a l’asfalt d’una volada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
Els que truquen resten muts
menys un d’ells, potser el que mana,
s’inclina pel finestral,
darrera xiscla la mare.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
De matinada han trucat,
una hora la llei assenyala,
ara l’estudiant és mort
és mort d’un truc a trenc d’alba.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
¿Esta gente qué querrá?
Llamaron de madrugada.
Toda la casa está en calma.
La madre les sale a abrir
arrebujada en la bata.
¿Esta gente qué querrá
que llaman de madrugada?
Preguntaron por el hijo.
El hijo duerme en la cama
y al oir las fuertes voces
de golpe se despertaba.
¿Esta gente qué querrá
que llaman de madrugada?
Lleva días sin hablar,
por las noches se inquietaba
esperando con temor
que una mañana llamaran.
¿Esta gente qué querrá
que llaman de madrugada?
La madre nunca ha sabido
por lo que el hijo luchaba
y que en la Universidad
su compromiso afirmaba.
¿Esta gente qué querrá
que llaman de madrugada?
No sabe cómo escapar,
el miedo le torturaba,
después de abrirse la puerta
él caerá por la ventana.
¿Esta gente qué querrá
que llaman de madrugada?
Hay momentos de tensión
nadie dice una palabra,
la madre que entra después
grita y llora desgarrada.
¿Esta gente qué querrá
que llaman de madrugada?
Llamaron de madrugada.
La ley una hora señala.
Muerto el estudiante está.
Fue un golpe al filo del alba.
¿Esta gente qué querrá
que llaman de madrugada?
Para saber el contexto de esta canción:
http://memoriasdesfragmentadas.blogspot.com/2009/02/que-volen-aquesta-gent-letra-luis.html
Entrevista a Miguel Poveda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario